Teatre

Parlar del Casal d’Alella és parlar de teatre perquè el teatre és una part intrínseca de l’associació i de la vida cultural del poble, des de fa molts i molts anys. Aquesta circumstància no és, ni molt menys, exclusiva del nostre poble ja que com és sabut, el teatre ha sigut i és una poderosa arma de cohesió social, d’integració, d’aprenentatge i de progrés personal.

Parlarem aquí de molts noms propis lligats a Alella, homes i dones lligats al teatre en feines de direcció, com actors, músics o tècnics que han esmerçat bona part de la seva vida a una passió ancestral: divertir i alhora explicar als altres la vida i l’essència de la condició humana. És fàcil que ens deixem noms al tinter, demanem disculpes per avançat ja que la llista és enorme.

Gràcies a la visió de futur i l’amor al teatre de Josep Homs i Joaquim Godàs, l’associació Casal d’Alella disposa en els seus arxius d’un extens recull de cartells i programes de mà on apareixen tots i cadascun dels col·laboradors de les obres, i que està a la vostra disposició.

És difícil establir amb certesa una data d’inici de l’activitat teatral al poble. Durant la República tant en Toni Bellido, boter d’Alella, com la gran actriu Roser de cal Xic, o en Josep Ferran, varen dinamitzar l’escena teatral a la nostra població. El que sabem del cert és que durant la dècada dels anys quaranta del segle passat, el Centre Moral i la Constància rivalitzaven per presentar obres a la població. Cap al 1947 Lluís Casals, treballador de la vinícola i veritable precursor del teatre local i el seu fill Josep Casals, van crear la Companyia de teatre Amateur i van portar al poble obres com Batalla de Reines i La dida o El ferrer de tall de Frederic Solé «Pitarra» Casals va donar pas a altres directors que varen continuar la seva tasca al davant de la Companyia, entre ells trobem a Joan Andiñach i l’autor teatral Santiago Vendrell que feren fruir de veritat al públic del Centre Moral primer, i el del Casal d’alella més tard. Vendrell, que tenia una casa a Alella, fou l’autor d’obres com Passaport a l’eternitat, Als peus de vostè; No és mai tard…si s’arriba d’hora, Una història qualsevol (1954), i Passaport per a l’eternitat (1958), El port de les boires, El gran egoísta, La família Reniu estiueja, el musical Les delícies de la llar, que es van representar varies vegades i sota la seva direcció es va representar La ferida lluminosa d’en Josep Maria de Sagarra i Gente bien d’en Santiago Russinyol, de gran èxit. A Vendrell el van rellevar a les tasques de direcció en Joan Andiñach, i Salvador Artés, i van ser aquests els que van portar a escena per primer cop, l’any 1960 Els Pastorets d’en Josep Maria Folch i Torres.

Posteriorment, Artur Suñé, joier d’Alella, va fer-se càrrec de la direcció del grup teatral i es van reprendre les representacions del Pastorets, l’any1964 i que amb discontinuïtat ha estat present als escenaris d’Alella fins al tancament de l’antic Casal d’Alella. Artur Sunyé s’afegí, a la dècada dels 60, a les tasques de direcció. Ha estat qui més cops a portat a l’escenari Els pastorets, i sota la seva tutela, la Joventut Alellenca Teatral (JAT) assolí l’etapa de màxima activitat. Aquesta companyia ha estat la més dinàmica i innovadora de l’escena teatral alellenca, junt amb el Quadre Escènic Caràtula, titular del Casal. A partir dels anys seixanta, l’activitat de la companyia teatral es va intensificar, a l’obra La mort venia amb taxi d’en Rafael Anglada, la van seguir obres com Els arbres moren drets, Com si fos un tros de vida, De més verdes en maduren, La clau, La pepa maca, amb la que la companyia fou premiada al Concurs de teatre amateur del Vallès i que va comportar una petita gira per teatres de la comarca. D’aquesta època son també les inoblidables sessions de sarsuela protagonitzades per la Pilar Aguelo ‘Pilín’, Vicent Xicola o en Lluís de Can Jana.

El tancament de la Constància i del Centre Moral va propiciar l’aparició del Casal d’Alella on l’activitat teatral va ser un eix fonamental de la seva programació i de la seva activitat, sota la direcció d’en Joaquim Godàs i Josep Ramon Homs, antics actors de La Caràtula.

Van continuar amb els Pastorets, que, a partir del’any 1992, es representaven cada quatre anys, la companyia var portar obres molt variades, podem esmentar Com a casa no hi ha res, El pigmalió, jo seré el teu gendre, l’estiu del senyor Martí, Necessito una infermera amb Eudald Serra a la direcció, musicals com Cabaret amb Tonyi Olmedo, o Espectacle de moda amb Joan Josep Ramos.

D’aquesta època de la companyia La Caràtula sota la direcció de Godàs i Homs, es va promoure una iniciativa molt encertada: el teatre infantil. Amb aquesta proposta es volia acostar el teatre a un públic jove interessat en les arts escèniques i alhora, preparar un relleu d’actors i actrius. En aquesta petita companyia van debutar noies i nois d’Alella alguns dels quals encara s’hi dediquen com l’Àlex Casanovas, Anna i Joan Ribas, Toni Quintana, Marta Ullod, Sara Mílian, Albert Valls, Josep Montes, Eudald Serra, Marta Rafa, Joan Josep Ramos  Marta Vendrell, Roger Petra, M.Rosa Brutau, Xavi Estrany… i un llarg llistat de joves que van portar a escena obres de títols tant suggeridors com Tots en tenim una, Supertot, el millor dependent del món o Jugar a casats entre d’altres.

En l’actualitat aquesta feina d’acostament dels més petits al teatre es continua realitzant des de l’Escola Fabra, per part de l’actual directora de la Companyia el Pàmpol, Marta Vendrell, vinculada des dels anys noranta al teatre alellenc.

Cap a l’any 2002 la direcció de la companyia de teatre passa a mans d’en Fede Salas, que sempre amb la col·laboració i ajuda en tasques de direcció de Josep Homs, Assumpcioó Lucas i Marta Vendrell, compaginà la feina teatral amb la presidència del Casal d’Alella durant catorze anys. És en aquesta època que la companyia canvia de nom i passa a dir-se Companyia de tetre El Pàmpol. D’aquesta etapa més recent son les representacions d’obres com Torna-la a tocar Sam, Avi jove vol companyia, Plet per l’ombra d’un ruc, El dret d’escollir, Pobre avi (2000), El trampòs entrampat (2001), Indigents (2002), El trampós entrampat, Dues hores (2003), La terra es belluga (2003),El marit de la Marina és mariner (2004), Com a casa no hi ha res (2005), Avi jove vol companyia (2007),Les cartes d’Hèrcules Poirot (2008), Diner negre (2009), Florido pensil (2010), El sopar dels idiotes (2012), entre d’altres i de musicals com Pastorets musicals (Nadal 2004) i El retaule del flautista (2006) ambdues sota la batuta d’en Narcís Perich.

De la majoria d’elles es van fer vàries funcions i s’intentava fer coincidir alguna de les representacions amb la Festa Major, amb funcions a l’aire lliure, a l’Hort de la Rectoria.

Durant tots aquests anys també van tenir lloc al Casal representacions d’altres grups amb els que feiem intercanvis o col·laboracions (principalment amb els grups de Teià) amb obres com Un tramvia anomenat desig, El metge a garrotades, Pel davant i pel darrera, Dotze homes sense pietat…

Heus aquí una lleugera història del teatre local a Alella íntimament lligada al Casal d’Alella des dels anys setanta. Com us hem avançat, segur que ens queden molts noms al tinter, actors i actrius d’entranyable record com la Roser Ferran, la Roser Arenas, la Maria Font, la Cinta Fermin, en Joaquim Balcells; i els tècnics que des de darrera les bambolines o fora de l’escenari procuren que tot surti be i vagi a l’hora, com Lluís Gallamí, la família Badia, Josep Fluixà, Carles Barnadas i tants d’altres que des d’aquí volem homenatjar i agrair-los la seva feina i dedicació desinteressada. Tampoc seria just oblidar una part fonamental del teatre com és el públic, als veïns i veïnes d’Alella que any rere any han recolzat i gaudit del teatre fet a Alella.

A totes i tots gràcies.

VISCA EL TEATRE!

(Elaborat amb les aportacions de Marta Vendrell, Joaquim Godàs i Fede Salas)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada